L'ERUGA PROCESSIONÀRIA DELS PINS

Durant els mesos de febrer i març és molt freqüent trobar pel sòl de les zones on hi hagi pins o cedres llargues fileres en moviment: són Erugues Processionàries del Pi (Thaumetopoea Pityocampa).

L'eruga processionària es reconeix fàcilment per la seva aparença i la seva conducta. Aquesta eruga, té el cap i la pell de color negre i costats de color gris, en el seu dors uns pèls vermellosos, anomenats tricomes, plens d'una substància molt urticant (histamina) que la protegeix dels seus depredadors, qui amb només tocar-la o olfatejar-la poden sofrir greus reaccions al·lèrgiques.

El cicle biològic de l'eruga processionària comença a final d'estiu i dura tot l'any. Durant l'hivern les larves solen romandre en el niu durant tot el dia i surten a la nit a alimentar-se de les fulles del pi en el qual resideixen, excepte en les nits molt fredes en les quals també mengen durant el dia. Quan acaba el fred de l'hivern, disminueixen les pluges i comencen a pujar les temperatures, normalment de febrer a abril, les erugues comencen a descendir de l'arbre en forma de processó buscant un lloc adequat on enterrar-se i començar a teixir el seu capoll (crisàlida) que eclosionarà a final d'estiu i del que sortirà una papallona. les bosses d'eruga procesionària construïts en les copes dels pins són fàcilment reconeixibles perquè semblen grans boles de cotó.

Aquestes erugues no només són perjudicials per al nostre gos, també ho poden ser para nosaltres i, a més, són tractades com una plaga comuna en les pinedes de la zona mediterrània.

“Aquests insectes posseeixen uns pèls urticants (irritants) que revesteixen tot el seu cos. La reacció després del contacte és immediata: es produeix hipersalivació, s'inflama la llengua i apareix una coloració vermella o amoratada, apareixen butllofes amb líquid i úlceres que poden produir pèrdues d'alguna part de la llengua. Quan el gos entra en contacte amb aquests pèls pot presentar diversos quadres, des d'un quadre al·lèrgic com pot ser una urticària, a patir eritemes i angioedemes (inflor de la cara), necrosi en la llengua i fins i tot quadres més greus.

Els gossos joves, a causa de la seva curiositat, les seves ganes de jugar amb tot i la seva facilitat per menjar qualsevol cosa que troben, solen tenir més risc a entrar en contacte amb l'eruga procesionària que els gossos adults. El problema resideix que el cadell es trobi al parc explorant sense supervisió i s'apropi a la filera d'erugues, les olori, les llepi o les hi mengi.

Quan el gos llepa l'eruga apareix sialorrea i glositis, la llengua s'inflama i es pot necrosar, a causa de tot això la majoria dels gossos presenten molèsties en intentar obrir-los la boca i es freguen la seva cara amb les potes davanteres. Si el nostre gos es menja l'eruga també és habitual que vomiti i que en els seus vòmits apareguin trossos d'eruga. Segons la importància i severitat de les lesions ocasionades a les zones afectades es poden arribar a provocar necrosis en els teixits,arribant a amputar-se parts de la llengua del gos per haver provocat lesions irreversibles. També pot provocar altres danys importants en els ulls, concretament en la còrnea i conjuntiva del nostre gos.

El més important en aquest cas és tractar d'evitar el contacte del nostre gos amb l'eruga procesionària triant per passejar zones que elles no habitin. En el cas de no poder fer-ho, convé estar alerta perquè no s'apropi ni per olorar. I si amb tot això no hem pogut evitar el contacte amb l'eruga, el més adequat serà acudir immediatament al veterinari habitual pel tractament.